ELECCIONS DE GER, ELECCIONS DE UEI

 

 

Amadèu BARIS

 

E sabetz plan, daunas e mèstes, que vam caler votar dimenge, e aqueras eleccions son hòrt importantas pr’amor que’ns cau causir ua navèra equipa municipau tà gavidar los ahars de la comuna. Mes, ne comptatz pas que’vs arrecomandi uei de votar per tau o tau lista ! D’aulhors ne n’averi pas lo dret, l’article 2 deus nostes estatuts que m’ac defenderé : l’Académia qu’ei apolitica, qu’a sonque per mira lo sostien de la nosta bèra lenga gascona.

 

 

 

Mes en aqueth parat, que volerí har lo comparèr d’eleccions de uei dab ua qui’s debanè qu’a bèra pausa, l’annada 64 abans Jèsus Crist, a Roma.

 

 

 

E sabetz, en aquera epòca, Roma qu’èra un empèri qui estenèva son poder sus l’Italia sancèra e quitament tots los país autorn de la mar Mediterranea. Aquera annada que s’ageish d’eléger lo cònsol, lo mei important personatge de la Republica, qui mia los ahars civius e militars. Tots los poblants, a despart deus esclaus (esclaves) qu'an l’estatut de ciutadan roman, adonc los candidats que deven passeja’s dens tota l’Italia, tà har campanha.

 

 

 

Aqueste còp, que i a de bèth monde, cap a cap. Qu’am Antòni : generau celèbre ; Catilina : òmi d’ahars e demagòga redobtable e Marcus Ciceron : plan coneishut deus latinistas, lusent avocat mes chic abile en politica. E pr’amor d’aquò, lo son hrair, Quintus, que l’amaguè un petit liberòt de campanha electorau on botè tot çò qui calèva har entà ganhar las eleccions.

 

 

 

Qu’ei aquiu que lo comparèr ei interessant. Figuratz-ve qu’aqueth liberòt qu’ei estat tradusit e reeditat mantun còp desempuish e que vatz véder los conselhs qui balhava Quintus au son intellectuau de hrair.

 

 

 

Que’u disèva de’s desbrombar lo parlar sapient e de saber peleja’s dab adversaris qui ne hèn pas arrèrpè devant arren. Que cau plan conéisher e’us e ensajar de’us trobar quauquarren de cascant. Non deu pas estar malaisit, pr’amor Antòni e Catilina son assassins de purmèra, l’un com l’aute agorrinats (débauchés) e shens ressorças. D’on vienen los sòus ? Qu’ei la question qui cau pausar.

 

 

 

Dens la Republica de Roma declinanta, las ancianas vertuts qui avèn hèit la soa grandor qu’èran en via de desaparéisher e los ahars qu’èran lo pan quotidian.

 

 

 

Si non cau pas esparnhar los adversaris, que cau ha’s amics de tota part. Que cau donc sedusir los uns, shens enmalir los autes. Que i a mantua faiçon tà ha’s amics : raperar los servicis renduts, prométer pòstes, espleitar las inclinacions deus uns e deus autes. Segon ua formula qui a hèit fortuna dempuish lavetz, Quintus qu’assegura que las promessas n’engatjan pas sonque lo qui las receb. Qu’ei important tanben de sedusir la joenessa pr’amor que tròban aquiu los mei bons militants.

 

 

 

Ua competicion electorau n’ei pas ua conferéncia aus bèths esperits ; que cau mirar baish, aver lo sens de la flatejada : vici hastiós de segur, mes hòrt utile en aqueth parat. Tocar de mans qu’ei indispensable, com de participar a las taulejadas e aus comicis agricòlas. Que cau ha’s véder pertot e non pas esitar a prodigar argent, presents.

 

 

 

Puishque Ciceron qu’ei un gran orator, que’u cau emplegar a fons aqueth don, tà sedusir l’opinion publica. Mes sustot damorar lo mensh clar possible tà çò qui ei deu programa politica : emplegar la lenga de husta (langue de bois) com direm adara. Que cau deishar créder aus electors que tot qu’ei possible !

 

 

 

Los sons conselhs qu’esten eficaças puisque Ciceron qu’estó elejut cònsol, cap a Antòni e Catilina. Mes l’istòria que’ns apren que Antòni prenó mei tard ua sagnosa revenja. Que hasó assassinar Ciceron après que la Republica de Roma e s’ahonè.

 

 

 

Ne credetz pas qu’aqueth breviari electorau seré enqüèra de mòda au jorn de uei ?

 

 

 

Cèrtas adara la television qu’ac a tot partvirat. Los publicitaris que tienen lo ròtle de conselhèrs politicas e los « clips » d’arguments. E non parli pas deus sondatges ! Au jorn de uei, Gambetta, Jaurès, Briand seren dilhèu ridicules dens lo petit frinestòt, qui sap ?

 

 

 

Mes sustot amigas, amics, credetz plan que tot çò qui ei ditz aquiu n’engatja pas sonque jo medish e que ne’vs empachi pas, quan sii lo moment, d’anar har lo vòste dever de ciutadan. Anatz votar, que’vs en prègui, segon vòsta amna e consciéncia !

 

Pèir RECTORAN ( 1880-1952 )

Premier secrétaire perpétuel de

 l'Académie Gasconne de 1926

 

Carlito OYARZUN